Permacultura

La permacultura és un conjunt de pràctiques i de formes de pensar per tal de crear una producció agrícola sostenible,^[1] molt eficient en energia (treball manual i mecànic...) i respectuosa dels éssers vius i llurs interrelacions recíproques. Suposa una aproximació holística als sistemes agrícoles, l'objectiu de la qual és crear un ecosistema productiu en aliments així com en altres recursos útils, tot deixant a la natura "salvatge" el més gran espai possible. Utilitza conceptes d'ecologia, paisatgisme, l'agricultura ecològica, biomimètica, ètica, filosofia i de pedologia.^[1][2] La permacultura convida a posar en relació aquests aspectes teòrics amb les observacions fetes sobre el terreny. La base de la permacultura no és només analitzar els components d'un sistema individual, sinó també tenir en compte llurs interaccions amb la finalitat de produir un coneixement de l'ecosistema en el context d'un ús per a l'ésser humà. Tot i que sovint la qualifiquen de ciència els seus promotors, no és una ciència dita convencional, és a dir, d'acord amb els criteris científics, i tractada amb el mètode científic, perquè està mal documentada en la literatura científica avaluada en comitès de pars.